Dizlo l'ente al que-y se-y presupón mayor autoridá mundial en temes de cultura y conservación del patrimoniu coltural y al que dende llueu, nun se-y pue tildar de nacionalista asturianu.
http://www.europapress.es/asturianu/noticia-unesco -pon-asturianu-aragones-euskera-nel-so-atles-les-l lingues-peligru-nel-mundu-20090219183316.html
La Unesco pon al asturianu, al aragonés y al euskera nel so 'Atles de les llingües en peligru nel mundu'
MADRID, 19 de Febreru (EUROPA PRESS)
La Unesco asitió al asturianu, al aragonés y al vascu nel so 'Atles de les llingües en peligru nel mundu', según la versión electrónica de la nueva edición d'esta obra, presentada en París.
L'Atles recueye que l'estáu actual de les citaes llingües n'España nun ye críticu. De los cinco niveles de conservación en que tán clasificaes les llingües -'vulnerables', en peligru, seriamente en peligru, en situación crítica o estinguida (dende 1950)- l'euskera ta nel nivel 1, mientres que l'aragonés y l'asturianu tán yá nel nivel 2, informa'l Serviciu d'Información y Noticies Científiques (SINC), recoyíu por Europa Press.
L'Atles ye una ferramienta dixital interactiva que contién datos actualizaos de más de 2.500 idiomes, y que va poder completase, correxise o actualizase de manera permanente, gracies a les aportaciones de los usuarios.
IDIOMES ESTINGUÍOS
Dalgunes de les informaciones presentes son particularmente preocupantes: de los 6.000 idiomes existentes nel mundu, más de 200 s'estinguieron nel cursu de les tres últimes xeneraciones, 583 tán en situación crítica, 502 seriamente en peligru, 632 en peligru y 607 en situación 'vulnerable'.
L'Atles muestra que 199 idiomes tienen menos de diez falantes y 178 más tienen un númberu de falantes comprendíu ente 10 y 50. Ente les llingües muertes recientemente, el nuevu Atles cita, por exemplu, el manés, de la Isla de Man, que s'estinguió en 1974, cola muerte de Ned Maddrell; l'aasax de Tanzania, estinguíu en 1976; el ubyh de Turquía, desapecíu en 1992 cola muerte de Tefvic Esenc; o l'eyak d'Alaska (Estaos Uníos), que fizo lo propio nel 2008 cola muerte de Marie Smith Jones.
El trabayu de los más de 30 llingüistes que participaron na realización del Atles muestra que'l fenómenu de la desapaición de les llingües ye patente en toles rexones y se da baxo condiciones económiques mui variables.
Por exemplu, n'África Subsahariana, la población usa más de 2.000 idiomes pa comuniase, ye dicir, casi un terciu de tolos idiomes del mundu. Según el trabayu, ye mui probable que polo menos el diez por cientu de les llingües africanes desapaeza nos próximos 100 años.
L'Atles constata qu'India, Estaos Uníos, Brasil, Indonesia y México, países con una gran divesidá llingüística, son al mesmu tiempu aquellos que tienen más llingües en peligru. N'Australia, l'Atles señala non menos de 108 llingües en distintu grau de peligru. En Francia, de los 26 idiomes en peligru de desapaición, 13 tán seriamente en peligru, ocho en peligru y cinco en situación 'vulnerable'.
RECUPERACIÓN DE LLINGÜES
Con too, la situación que presenta l'Atles nun ye sistemáticamente alarmista. Asina, Papua Nueva Guinea, el país cola mayor diversidá llingüística del mundu (se falen más de 800 llingües) ye tamién ún de los que, proporcionalmente, tien menos en peligru (88).
Amás, hai llingües que l'Atles señala como estinguíes y que son oxetu d'una recuperación activa. Ye'l casu del córnicu (Cornualles) o'l sîshëë de Nueva Caledonia, que podíen tresformase de nuevo en llingües vives.
Gracies a polítiques llingüístiques favorables aumentó'l númberu de llocutores de delles llingües indíxenes. Ye'l casu del aymará central y del quechua en Perú, del maorí en Nueva Zelanda, del guaraní en Paraguai, y d'otres llingües de Canadá, Estaos Uníos y México.
El nuevu documentu permite confirmar que, por circunstancies d'índole económica, y a polítiques llingúístiques diferentes, a menudo una llingua nun tien el mesmu grau de conservación según los países nos que se fala.